Educació Somàtica

La Somàtica és el camp d'estudi de l'ésser viu en tant que soma, això és, subjecte tal com s'experimenta a sí mateix des de dins i de forma global.

Aquest camp relativament nou, que ha pres força en els darrers 30 anys i del que formen part diverses disciplines (Body-Mind Centering, Mètode Feldenkrais, Eutonia, Tècnica Alexander, Rolfing, etc) escull la paraula Soma a proposta del filòsof i educador somàtic, Thomas Hanna. Soma és el cos viu que sent, decideix, actua. Soma és la vivència mateixa del propi cos en primera persona. La capacitat d'experimentar-se (propiocepció) i experimentar el seu medi (exteropercepció) formen part de la seva naturalesa, doncs, junt al moviment, són els mecanismes propis de la vida per a la seva autoregulació i autodeterminació (o autoproducció podríem dir: veure també el concepte d'autopoesi dels biòlegs Maturana i Varela).

L'Educació Somàtica llavors, es proposa el desenvolupament de la persona i les seves capacitats des d'aquesta perspectiva.

Amb un enfocament pedagògic es diferencia de les pràctiques terapèutiques orientades a la patologia i lligades al model mèdic, amb diagnòstics i tractaments. L'educació somàtica en canvi proposa aprendre a aprendre i fer-se carreg d'un/a mateix/a. L'aprenentatge somàtic té també potencial per a millorar la salut així com molts altres aspectes de la persona: la seva comunicació, la realització d'una activitat artística, esportiva, laboral, les seves relacions, expressió corporal, imatge de sí mateix, qualitat de vida, etc, etc. Amb això no es pretén llevar valor a la medicina ni tampoc suplir-la, sinó definir un camp diferent.

En el soma esdevé un corrent continu, un bucle entre moviment i consciència, de tal manera que un influeix l'altre i viceversa. Parlem aquí de la consciència com a fenomen biològic, com a propietat intrínseca d'allò viu.

Mans que dibuixen de M.C. Escher

Posem per exemple algú que aprèn a escriure: mou la mà, sent el llapis entre els dits, pot ajustar-ne la pressió i direcció, veu el seu propi traç i el modifica en curs perfeccionant l'acció gràcies als seus sentits i creant noves connexions neuronals (aprenentatge) amb el feed-back sensorial que crea el seu propi moviment; també pensa què vol escriure, per a qui ho està fent, tria les paraules precises o les descarta, i alhora transita un o altre estat emocional; a més respira, mantén l'equilibri d'assegut/da, percep el canvi de llum o temperatura i es modifica internament per adaptar-s'hi... tot passa alhora contínuament i, també molt important en somàtica, en relació a un medi concret, un context també viu i canviant (llum, temperatura, gravetat, relació amb el destinatari, etc) al que el soma pot adaptar-se i/o també modificar.

Resumint: en l'acció ment i cos funcionen com una unitat, són una mateixa cosa. Aquesta "cosa" o fenomen és soma que interactua amb un espai. Llavors, l'educació somàtica és, en la definició de Hanna: "l'art i la ciència interessats en els processos d'interacció sinèrgica entre la consciència, el funcionament biològic i el medi ambient".