Avui no escric jo, avui ho fa una alumna que ens regala entusiasme i vitalitat a cada classe, na Eulàlia Ferrer, periodista: ‘Qui canta, els mals espanta’. Jo, que no en sé gens de cantar, prefereixo espantar-los fent moure el cos: caminar, nedar, passejar, anar per la muntanya .... em traquilitza, em dona energia i la ment s’aclareix. I m’ofereix l’oportunitat de conèixer llocs nous i altra gent. És una manera de viure. I això què té a veure amb el Feldenkrais? Doncs el Feldenkrais li ensenya al meu cos la manera de moure’s sense forçar-lo ni fer-se mal. I, el que és més curiós, és un aprenentage intuitiu en què no t’has de forçar, ni repetir moviments mentre vas mirant el rellotge a veure quan acaba la sessió. El cos n’aprén perquè es troba millor. Vaig començar amb la Laura a fer sessions online en ple confinament. No ens podiem moure gaire i teniem un espai limitat. Ofegava pensar que no podies sortir de casa. Doncs bé, amb les sessions de Feldenkrais des de casa vaig