illa feldenkrais

  L' ERROR és el motiu #4 pel que trio Feldenkrais. Podríes dir-me que faig  trampa , que l'error no és motiu, si de cas  causa  de que estigui aquí. I tens raó: aquí hem arribat totes a pesar (o gràcies) als nostres errors. Benvingut/da, per cert, i gràcies per llegir-me. També podries sospitar que faig  broma :   avui és un dia en que està permesa! Però no, no pretenc prendre't el pèl... encara que espero que llegeixis aquest correu amb un somriure. Llavors podries pensar que senzillament,  m'equivoco . Potser sí. Segurament, vaja. El que vull dir és que,  per a una perfeccionista com jo, l'error és medicina.  I vinc a cercar-la aquí. Em cal un espai de seguretat, respecte, confiança i joc per, ja no permetre-me'l (al cap i a la fi, és inevitable), sinó gaudir-ne. I Feldenkrais m'ofereix just això.   "El secret de la vida consisteix en apreciar el plaer d'estar terriblement, terriblement equivocat." OSCAR WILDE...

Com tota illa com cal, Illa Feldenkrais té un cofre... vols donar-hi una ullada? Aquest Nadal els meus alumnes, tant de les classes online, com presencials, com dels tallers, com individuals, que hagin estat amb mi tot el trimestre, tenen ACCÉS GRATUÏT des de dia 24 de desembre al 7 de gener!!! És el meu REGAL DE NADAL! Però a més, cada mes dono la opció a qui vulgui d'entrar-hi i gaudir-ne uns dies lliurement. Només demano una mica de participació a les xarxes... estigues atent/a! L'obriré per cap d'any a qui vulgui respondre al que creu que és el meu quart motiu pel que trio Feldenkrais. Participa, et dono una pista: si t'equivoques l'encertaràs... I si no et vols perdre la oportunitat les properes vegades que l'obri, assegura't que rebs els meus correus: Subscripció

El RESPECTE és, entre els motius pels que trio Feldenkrais, el que em va convèncer de quedar. Perquè el plaer ( motiu #1 ) i la curiositat ( motiu #2 ) m'incentiven, m'estimulen, però el motiu #3 em fa sentir més a casa : on sóc vista i acceptada a priori, fins abans que jo em vegi i m'accepti. Aquest respecte que entrenem a Feldenkrais, no és només sense judici , sinó que també està acompanyat d'una confiança plena en les pròpies capacitats de cada persona, i és tan profund que segueix calant en mi a cotes insospitades, amarant endins; és un respecte atent i pacient , que no imposa ni ritmes ni fites ni camins; és com una flameta que va fonent el gel incrustat als músculs i arraigat al cervell. I és contra-cultural : perquè proposar anar a poc a poc, fer menys, no sobrepassar els límits amb esforç, no repetir mecànicament -perquè no som màquines-, no aconseguir l'objectiu a qualsevol preu... és tan contrari al discurs après que ens envolta, que em cal recordar-h...

Aquesta picoreta que fa 16 anys que m’estimula... La curiositat ens porta a l’exploració, i aquesta a l’aprenentatge. La curiositat és desig de conèixer, i pot ser un desig tan fort que ens pot fer oblidar pors, dolors, creences... però també hi ha les petites curiositats, les que vas enfilant una darrera l’altra com un camí d’engrunes de pa. I així és com m’he trobat jo, sense proposar-m’ho, dins aquest esplèndid bosc de l’autoconeixement, seguint les pistes del moviment. Abans d’entrar al bosc, vaig fer un petit taller introductori amb la que després seria la directora de la meva formació professional, Beatriz Walterspiel. Era el primer cop que feia una ATM, una classe d’Autoconsciència a Través del Moviment. I classes de moviment n’havia fet moltes (dansa de tot tipus, acrobàcies, pantomimes, esgrimes, trapezis, yogues, esports i gimnàstiques, teatres i cants, etc). Però aquella classe em va colpir per sorpresa: com podia haver passat el que va passar? Com la mestra podia saber com ...