illa feldenkrais

Feldenkrais apuntava que podem adoptar una bona posició amb mala postura i viceversa.  POSICIÓ és la localització y configuració de les diverses parts del cos en l'espai. POSTURA és com emprem tot el nostre ésser per composar i mantenir una posició; És un terme dinàmic, pel que Feldenkrais preferia anomenar-la ACTURA. Observava el món des de molts angles distints, es reptava ell mateix a mirar sempre des de nous prismes i compondre una visió sistèmica, polièdrica, i plàstica.  Al seu llibre " The Potent Self " ens regala algunes definicions de POSTURA: POSTURA és el maneig que es fa de tota la funció neuromuscular (o del conjunt cerebrosomàtic ); POSTURA és la manera com s'ordena l'afecte, el mòvil, el govern i l'execució de l'acte mentre es realitza; La POSTURA és la manera com es projecta la idea d'un acte, la manera com es relacionen les distintes parts del cos per aconseguir dur-lo a terme; ... Alguna d'elles t'ha aportat una altra manera d

Sovint assimilem SIMETRIA amb normalitat i de retruc amb correcció, equilibri, bellesa, perfecció, ordre, salut...  Passa el mateix a l'hora de parlar de POSTURA i tanmateix: som simètrics? Ho hauríem de ser? A quin preu cerquem igualar els dos costats? Físicament tenim dos costats i ho sabem perquè s'assemblen i també perquè difereixen: dos braços, dues cames, dos ulls i orelles... una boca, un cor, un fetge... dos hemisferis cerebrals un costat dominant la memòria d'un esquinç al peu esquerre, una operació per hèrnia engonal al costat dret, un queixal tort, un ull més miop... estic feta un MONSTRE apedaçat!! El primer cop que vaig rebre una classe de Feldenkrais , quan la professora va demanar-me que posés atenció a les diferències entre el costat esquerre i el dret, vaig sentir-me estranya tenia por que s'accentuessin més les diferències! De fet, així va ser: a mida que avançava la classe em sentia cada cop més asimètrica, però l'art de la professora va fer que

Com explicaries la música? Com la explicaries a algú que no l'ha sentida mai? O més bé a algú que no hi ha parat mai atenció i no l'ha distingit d'un fons de sons indiferenciats... Amb un repte similar ens trobem sovint els professors del Mètode Feldenkrais quan volem contar què fem. El que fem no és realment cap "invent": el fenomen de la relació entre atenció i moviment forma part de la capacitat humana i sense aquest sens dubte no seríem el que som. Però Moshe Feldenkrais va adonar-se que com a adults no fèiem servir tot el potencial d'aquesta peculiaritat tan nostra i es va dedicar a estudiar sistemàticament com treure'n major profit. I per a què serveix? Es pot aplicar a moltes coses, perquè tot el que fas ho fas movent-te, tot el que fas ho has après per mitjà de l'atenció al teu moviment (encara que potser ni te n'adonessis)  i tot el que fas ho pots fer d'una altra manera si de nou hi pares atenció... Però més enllà dels usos pràctics,

Aquest treball té un amplíssim camp d'aplicacions. Millorant el teu moviment incideixes en la qualitat de qualsevol cosa que fas, doncs qualsevol cosa que fas la fas movent-te. Una bona organització del moviment es mostra també en una ment més clara i flexible, un estat emocional més madur i una major creativitat. Per això el Mètode Feldenkrais és emprat en: REHABILITACIÓ: gent amb condicions neurològiques limitants pot aprendre a moure's amb major facilitat i satisfacció; persones que es recuperen de lesions poden realitzar de nou funcions que durant temps han hagut de ser restringides i semblen desaparegudes del propi repertori de moviment i, en el cas de lesions recurrents es pot estudiar més a fons què fa l'alumne per tornar de nou a la mateixa situació i com no recaure-hi. L'impensable pot resultar possible gràcies a l'aprenentatge. MILLORAR LA SALUT I QUALITAT DE VIDA: qui pateix de dolor d'esquena o articulacions, o qualsevol altre malestar, p