La SIMETRIA i els monstres

Sovint assimilem SIMETRIA amb normalitat

i de retruc amb correcció, equilibri, bellesa, perfecció, ordre, salut... 

Passa el mateix a l'hora de parlar de POSTURA

i tanmateix:

som simètrics?

Ho hauríem de ser?

A quin preu cerquem igualar els dos costats?

Físicament tenim dos costats i ho sabem perquè s'assemblen

i també perquè difereixen:

dos braços, dues cames, dos ulls i orelles...

una boca, un cor, un fetge...

dos hemisferis cerebrals

un costat dominant

la memòria d'un esquinç al peu esquerre, una operació per hèrnia engonal al costat dret, un queixal tort, un ull més miop...

estic feta un MONSTRE apedaçat!!

El primer cop que vaig rebre una classe de Feldenkrais,

quan la professora va demanar-me que posés atenció a les diferències

entre el costat esquerre i el dret,

vaig sentir-me estranya

tenia por que s'accentuessin més les diferències!

De fet, així va ser:

a mida que avançava la classe em sentia cada cop més asimètrica,

però l'art de la professora va fer que comencés a resultar

un joc divertit.

La meva percepció després de 14 anys de pràctica s'ha fet més fina

i reconeix cada pic més diferències entre la meva esquerra i la meva dreta,

formant una AUTO-IMATGE més clara i veraç.

Estimo les meves diferències

i els dos costats, reconeguts cadascun tal com és,

s'avenen més i més

i funcionen cada pic més harmoniosament.

Fan un curiós equip.

***

Com et portes tu amb la teva asimetria?

Vols fer un petit experiment?

Entrellaça els dits de les mans i mira-te -les:

componen una figura simètrica?

Observa quin dit gros queda més a prop teu i com la resta segueix la seqüència...

Ara bescanvia la posició dels dits grossos i la de la resta;

queda amb les mans sobre la falda uns instants...

Com et sents?

Simètric/a o asimètric/a?

;)

En vols més?

Pitja aquí per fer la classe del podcast de Illa Oberta de Novembre