6mesos6motius: 2. La curiositat
Aquesta picoreta que fa 16 anys que m’estimula...
La curiositat ens porta a l’exploració, i aquesta a l’aprenentatge.
La curiositat és desig de conèixer, i pot ser un desig tan fort que ens pot fer oblidar pors, dolors, creences... però també hi ha les petites curiositats, les que vas enfilant una darrera l’altra com un camí d’engrunes de pa. I així és com m’he trobat jo, sense proposar-m’ho, dins aquest esplèndid bosc de l’autoconeixement, seguint les pistes del moviment.
Abans d’entrar al bosc, vaig fer un petit taller introductori amb la que després seria la directora de la meva formació professional, Beatriz Walterspiel. Era el primer cop que feia una ATM, una classe d’Autoconsciència a Través del Moviment. I classes de moviment n’havia fet moltes (dansa de tot tipus, acrobàcies, pantomimes, esgrimes, trapezis, yogues, esports i gimnàstiques, teatres i cants, etc). Però aquella classe em va colpir per sorpresa: com podia haver passat el que va passar? Com la mestra podia saber com produir tal efecte en mi? Com podia tenir un coneixement tan precís del funcionament de l’ésser humà -o almenys, de MI- i com l’havia adquirit? I tot això, a més, fent-me sentir molt segura i passant realment gust de fer-ho (veure #motiu1). Allà hi havia quelcom que realment jo volia aprendre. Ja no vaig amollar el fil d’Ariadna.
Feldenkrais et decebrà si esperes trobar-hi un mestre que et doni les respostes. Aquí en canvi, hi trobaràs més preguntes. Moltes. Hi trobaràs el gust i l'art de fer-te'n més i millors. Les respostes desitgen fixar-se. Les preguntes són dinamitzadores. Unes i altres es cerquen les pessigolles. Aquestes pessigolles es diuen curiositat. I així explorem, investiguem, posem a prova creences, posem en dubte els dogmes, ens agrada la sorpresa i el descobriment, encara que sabem que sempre és relatiu i de nou en cerquem el seu límit. De mica en mica alguna mena d'estranya certesa va calant: a vegades no sabem definir-la amb paraules però, sorprenentment, sabem emprar-la de manera que el nostre moviment va tornant més fàcil eficient i agradable. I així continua mentre seguim movent-nos, explorant i coneixent-nos, mentre ens mantenim flexibles, àgils, de cos i ment.
La curiositat ens porta a l’exploració, i aquesta a l’aprenentatge.
La curiositat és desig de conèixer, i pot ser un desig tan fort que ens pot fer oblidar pors, dolors, creences... però també hi ha les petites curiositats, les que vas enfilant una darrera l’altra com un camí d’engrunes de pa. I així és com m’he trobat jo, sense proposar-m’ho, dins aquest esplèndid bosc de l’autoconeixement, seguint les pistes del moviment.
Abans d’entrar al bosc, vaig fer un petit taller introductori amb la que després seria la directora de la meva formació professional, Beatriz Walterspiel. Era el primer cop que feia una ATM, una classe d’Autoconsciència a Través del Moviment. I classes de moviment n’havia fet moltes (dansa de tot tipus, acrobàcies, pantomimes, esgrimes, trapezis, yogues, esports i gimnàstiques, teatres i cants, etc). Però aquella classe em va colpir per sorpresa: com podia haver passat el que va passar? Com la mestra podia saber com produir tal efecte en mi? Com podia tenir un coneixement tan precís del funcionament de l’ésser humà -o almenys, de MI- i com l’havia adquirit? I tot això, a més, fent-me sentir molt segura i passant realment gust de fer-ho (veure #motiu1). Allà hi havia quelcom que realment jo volia aprendre. Ja no vaig amollar el fil d’Ariadna.
Feldenkrais et decebrà si esperes trobar-hi un mestre que et doni les respostes. Aquí en canvi, hi trobaràs més preguntes. Moltes. Hi trobaràs el gust i l'art de fer-te'n més i millors. Les respostes desitgen fixar-se. Les preguntes són dinamitzadores. Unes i altres es cerquen les pessigolles. Aquestes pessigolles es diuen curiositat. I així explorem, investiguem, posem a prova creences, posem en dubte els dogmes, ens agrada la sorpresa i el descobriment, encara que sabem que sempre és relatiu i de nou en cerquem el seu límit. De mica en mica alguna mena d'estranya certesa va calant: a vegades no sabem definir-la amb paraules però, sorprenentment, sabem emprar-la de manera que el nostre moviment va tornant més fàcil eficient i agradable. I així continua mentre seguim movent-nos, explorant i coneixent-nos, mentre ens mantenim flexibles, àgils, de cos i ment.
A les classes setmanals de novembre et convido a observar aquest aspecte del Mètode Feldenkrais.
Pots fer-les presencialment si vius a Mallorca, o en línia (en directe o diferit).
Et deixo, abans de tancar l'article, amb dues preguntetes:
- si observes les teves sensacions corporals, ara mateix, mentre llegeixes, què crida la teva atenció?
- I què no la crida?
