L' ERROR és el motiu #4 pel que trio Feldenkrais. Podríes dir-me que faig trampa, que l'error no és motiu, si de cas causa de que estigui aquí. I tens raó: aquí hem arribat totes a pesar (o gràcies) als nostres errors. Benvingut/da, per cert, i gràcies per llegir-me. També podries sospitar que faig broma: avui és un dia en que està permesa! Però no, no pretenc prendre't el pèl... encara que espero que llegeixis aquest correu amb un somriure. Llavors podries pensar que senzillament, m'equivoco. Potser sí. Segurament, vaja. El que vull dir és que, per a una perfeccionista com jo, l'error és medicina. I vinc a cercar-la aquí. Em cal un espai de seguretat, respecte, confiança i joc per, ja no permetre-me'l (al cap i a la fi, és inevitable), sinó gaudir-ne. I Feldenkrais m'ofereix just això.   "El secret de la vida consisteix en apreciar el plaer d'estar terriblement, terriblement equivocat." OSCAR WILDE, Una dona sense importància.   *   *   *   "Corregir és incorrecte" és una coneguda frase de Moshé Feldenkrais, en el seu inconfusible estil provocador, que alhora té un sentit molt profund: Quan parlem de postura immediatament pensem que fem quelcom malament i que cal corregir-ho. Postura i correcció són dues paraules que han fet un matrimoni rígid en els nostres caps. Estret, lineal, estàtic. Potser és perquè no solem pensar que la postura és quelcom que s'apren, i que és un procés creatiu i dinàmic. Per això Feldenkrais preferia dir-li'n actura. També pensava que la manera com es mou una persona és la millor que pot realitzar en el moment que la fa. És un pensament que emana d'un respecte molt profund per l'altre. L'estratègia d'intentar corregir-la no només és pressumptuosa, sinó pobra. En canvi, podem ajudar-la a ampliar el seu coneixement, oferir-li noves perspectives i oportunitats de descobrir noves possibilitats entre les que triar. Això és: podem ajudar-la a equivocar-se. Estem totes d'acord que equivocar-se és fonamental per a l'aprenentatge, no? Però les persones adultes som massa llestes. Repetim el que ja ens ha funcionat anteriorment i no ens arrisquem. "Tota pauta d'acció assimilada a fons interfereix en les pautes de les accions següents", diu Feldenrkrais. Per això és molt difícil aprendre un nou idioma i que no se't noti l'accent de la teva llengua materna. El més difícil per RE-aprendre és deixar de fer allò que ja coneixem i ens ha funcionat (...més o menys). Necessitem poder desconstruir el que sabem fins ara, jugar amb les seves peces com un infant i recompondre-les de nou per nosaltres mateixes. Necessitem la innocència no només dia 28 de Desembre. Ara, recorda que Moshé Feldenkrais era Doctor en física i que el mètode científic es basa en provar de refutar la hipòtesi, és a dir, fer-li la traveta a veure si cau. I és francament difícil fer-se la traveta a una mateixa. Per això el seu Mètode fa petits jocs-trampa: crea les condicions per a que t'equivoquis. Sistematitza l'error. Això explica perquè les classes en que més canvi he notat són en les que més confosa i desorientada m'he sentit. Quan pensava que no estava entenent res i fent-ho tot malament... i alhora se m'en fotia. (Bé, un poc, almanco). Per això dedicarem gener a començar l'any pifiant-la. Si vens a classe, et garantitzo que faré tots els meus possibles per a que t'equivoquis. De res.