Què és la música? Reflexions a cal dentista...
Com explicaries la música? Com la explicaries a algú que no l'ha sentida mai? O més bé a algú que no hi ha parat mai atenció i no l'ha distingit d'un fons de sons indiferenciats... Amb un repte similar ens trobem sovint els professors del Mètode Feldenkrais quan volem contar què fem.
I per a què serveix? Es pot aplicar a moltes coses, perquè tot el que fas ho fas movent-te, tot el que fas ho has après per mitjà de l'atenció al teu moviment (encara que potser ni te n'adonessis) i tot el que fas ho pots fer d'una altra manera si de nou hi pares atenció...
Però més enllà dels usos pràctics, té per mi un sentit més profund... enriqueix la vida, en fa brillar els colors, les sensacions, obre nous mons... com la música...
Vinga va, un intent d'explicar-ho que se'm va ocórrer l'altre dia mentre m'empastaven un queixal:
Qui més qui menys té l'experiència de l'anestèsia a mitja boca. Saps la sensació aquesta que aquella meitat no acaba de ser teva, que no respon? Aquesta sensació sorda que fa que la galta et pengi com la d'un bebè i et torna maldestre fins per empassar saliva, compte no et mosseguis la llengua? Doncs Feldenkrais és com una injecció que produís la sensació contrària: pots sentir la meitat amb que has treballat com més teva, més viva, més àgil i destra. T'ho imagines?