Respirar, mirar, abastar

 

Com t'explicava a la darrera entrada, aquest trimestre canviarem i combinarem focus, deixant que es creïn sinergies entre ells i tenint presents principalment aquests tres:

Tenim un sistema respiratori molt ric: quan dormim, cantem o nedem, respirem de formes diferents.

És extraordinàriament eficient: ens manté vius fins i tot si perdem la consciència i és capaç d’ajustar-se per sí mateix a l’acció i la posició del cos respecte de la gravetat.
Moviment i respiració comparteixen, per dur a terme la seva tasca, espais i musculatura i això és especialment complex des que vem esdevenir bípedes. A vegades les negociacions no són fàcils... però cal entendre’s: per això bona respiració significa, també, bona postura, i viceversa.
Podem dir, llavors, que totes les classes de Feldenkrais són també classes de respiració, però algunes d’elles hi posen una atenció especial amb propostes imaginatives que permeten explorar tot el seu variat potencial, per tal de fer-lo disponible per ser usat més lliurement i eficaç, d’acord a cada situació, acció i posició.
Recordem que el nostre Sistema Nerviós sempre tria la millor opció d’entre les que «té a l’abast» i avalua com a segures. És inútil tractar sempre de «controlar» conscientment com respirem. És més intel·ligent, i eficient, desocupar espais, alliberar la musculatura que no emprem activament i conèixer més opcions.

Feldenkrais ens fa observar com els òrgans sensorials ens serveixen per a més d’una cosa, i solen dur a terme dues funcions bàsiques per a l'organisme:

• la boca, per menjar i parlar;
• el nas, per ensumar i respirar;
• l’oïda interna, per escoltar i per mantenir l’equilibri;

Sabies que els ulls, a més de veure/mirar (cert, no és el mateix i també d'això ens ocuparem...), tenen una influència decisiva sobre la forma com es contreuen els músculs del coll i la resta del cos?

Amb l’ús intensiu de pantalles els ulls no només reposen poc de la llum, també redueixen els seus moviments i fan esforços constants per adaptar-se a la proximitat... pel que estan en una tensió mantinguda massa temps. Això afecta també la resta de tò muscular del cos i la qualitat de la resta d’accions.

Capaces alhora de grans esforços i de moviments refinadíssims, les nostres extremitats superiors, foren alliberades de la tasca de desplaçar-nos i han evolucionat, especialment les mans, junt amb la nostra curiosa  intel·ligència... no és trist com el nostre limitat ús les malmet?
Dolors i rigideses a les espatlles són les demandes més freqüents. Què fem cada dia amb els nostres braços, mans i dits per a que es queixin tant? Quan fa que no es despleguen completament sense exigir-les amb estiraments? Jo crec que les espatlles carreguen massa pes que no els pertoca i se senten molt soles, abandonades per la resta...

«Assegura’t que tot esforç muscular es transforma en moviment, doncs l’esforç transformat en moviment millora la capacitat del cos; l’esforç que no es converteix en moviment, sinó que provoca escurçament i rigidesa, no només condueix a una pèrdua d’energia, sinó també a una situació en que aquesta deteriora l’estructura corporal.» ens diu Moshé Feldenkrais al llibre Awareness through movement.

Vull posar el tercer focus del trimestre en un gest que arreli a la pelvis i permeti als braços, a la mirada i la respiració realment arribar: abastar.